Celebración #TodosConDolores
Hoy la PAH Terrassa ha hecho una acción de apoyo a Dolores, una comPAH de 67 años a la que el Banco de Santander quiere quitar su vivienda. Su hijo vive ahora en Suiza porqué aquí no encontraba trabajo.
Así hemos celebrado que la presión ha conseguido detener la subasta de la vivienda de Dolores prevista para mañana y hemos acordado una reunión para negociar su caso.
Sí se puede!
LUCHEMOS CONTRA LOS ABUSOS Y LA CODICIA DEL BANCO SANTANDER!!
Según,
el Consejo General del Poder Judicial, desde 2007, más de 500.000
familias han visto como se ejecutaba su hipoteca y se han quedado en
la calle y con una deuda de por vida. Más de 400.000 desahucios
desde 2008.
Detrás
de las cifras hay personas con nombre y apellidos, familias enteras.
Hay vidas en juego. La PAH lleva luchando contra esta estafa hace 5
años. Todo el mundo sabe que los bancos han cometido y cometen
abusos y malas praxis contra las personas que no pueden pagar la
hipoteca de su vivienda habitual. La consecuencia es que miles de
familias están viviendo un drama personal al verse incapaces de
pagar esa deuda y por tanto desahuciados de sus casas.
Hoy estamos delante del BANCO SANTANDER, un banco que se enorgullece de ser de los mas ricos de ESPAÑA. Este banco engañó a DOLORES y a su hijo dándoles todas las facilidades en cuanto al préstamo hipotecario hasta endeudar a la familia al limite no poder pagar más. Ofreciendo encima más dinero cuando la familia estaba ahogada. Por medio de una auténtica patraña, de las tantas que hacen los bancos, involucraron a Dolores (una mujer de 67 años) a pedir una hipoteca sobre la suya para ayudar a su hijo, con lo cual el banco tenia de una parte una vivienda de otra. Los créditos superfacilitados por ellos mismos y encima la sobre hipoteca de la madre el banco era dueño de una cantidad inasumible.
HASTA que el hijo de DOLORES QUEDA EN PARO. La familia siguieron pagando y pagando hasta que ya ya no ingresaban nada, EL BANCO en ese momento empieza con las amenazas de ir judicialmente tanto contra la madre como el hijo ofreciendo para detener el proceso que se paguen cifras desorbitadas.
LA
PAH y DOLORES como miembro de la PAH no permitiremos esta injusticia
que tantas familias sufren. Señores banqueros no pararemos hasta
conseguirlo PORQUE Sí SE PUEDE!!
Hoy
ocupamos el Santander para que dejen de engañarnos y de maltratar a
nuestra comPAH Dolores.
Exigimos
que se detenga la subhasta y que dejen a Dolores en su casa de toda
la vida y sin deuda!!
CX SIGUE ENGAÑANDO, ESTAFANDO Y ECHANDO A LA GENTE DE SU CASA
El pasado 16 de mayo, PAH Terrassa informamos a los recuperadores de zona
de CX que fijábamos como fecha límite el martes 27 de ese mismo mes para que
nos dieran una respuesta satisfactoria para seis de los casos que nuestra
plataforma presentó durante los meses anteriores. Les advertimos de que si no
había respuesta y soluciones, reactivaríamos las acciones que empezamos el
pasado mes de abril en el marco de la campaña #OpCierreCX.
Durante este plazo de tiempo, solo recibimos solución para uno de estos seis casos y CX no dio ninguna respuesta para el resto, manteniendo a los afectados en la angustia que supone todo este tiempo de espera. Como consecuencia, des de PAH Terrassa iniciamos una serie de acciones que tuvieron lugar los días 4, 5 y 6 de este mismo mes sin obtener tampoco respuesta por parte de la entidad.
No hay que olvidar que CX ha sido rescatado de forma repetida con dinero
público a través del FROB y Banco Malo (Sareb) sin pedirle nada a cambio
(detener los desahucios? soluciones? vivienda social?). CX es el segundo banco
rescato con más ayudas públicas, después de Bankia. Se calcula que, a día de
hoy, se han inyectado 14.000 millones de euros a CX. O lo que es lo mismo: cada
ciudadano hemos pagado 300 euros para su rescate (de los 2200 totales que hemos
pagado cada un@ por el rescate de todos los bancos: que suma ya 100.000
millones de euros).Durante este plazo de tiempo, solo recibimos solución para uno de estos seis casos y CX no dio ninguna respuesta para el resto, manteniendo a los afectados en la angustia que supone todo este tiempo de espera. Como consecuencia, des de PAH Terrassa iniciamos una serie de acciones que tuvieron lugar los días 4, 5 y 6 de este mismo mes sin obtener tampoco respuesta por parte de la entidad.
Para mayor escándalo, ahora se anuncian nuevas ayudas públicas para su venta y se regala la inmobiliaria de CX a Fondos Buitres con garantía del estado ante posibles pérdidas(sigue la estafa mientras nos hacen sufrir!). Además sus directivos, después de lucrarse cuando el banco era privado, siguen ahora riéndose de la gente con indemnizaciones escandalosas.
Nos hacen sufrir y nos marean, nos quieren solos y
deprimidos, pero nos van a encontrar juntos y peleando por nuestros derechos. No vamos a permitir que siga su negocio hasta que
puedan sacar el último céntimo a costa de exprimir nuestras vidas. Tampoco se
lo vamos a permitir al gobierno cómplice del PP, que rescata bancos y no
personas con nuestro dinero de la sanidad y la educación.
No vamos a dejar que CX marque los tiempos mareando
y haciendo sufrir a las familias con largos períodos de espera y propuestas inviables. La PAH Terrassa seguirá con las acciones y la presión pública hasta que la entidad, como primer paso, de una solución factible para estos seis casos, porque es un cuestión de mínimos.
Hoy estamos ocupando 4 oficinas principales
repartidas por toda la ciudad de Terrassa. Nos apoyan otras PAHs con bloqueos en sus
municipios o que están con nosotras.
Esto es un #UltimátumCX, y si hoy no cedéis
pondremos toda nuestra energía y hartazgo en una ofensiva final sorpresa contra
vuestra entidad en toda la ciudad. Avisados estáis. El Pla pel dret a l’habitatge del govern de la Generalitat no està a l'alçada de la situació d'emergència habitacional
El passat 29 de maig la Generalitat de
Catalunya va publicar el Decret 75/2014 pel qual s'aprova el nou Pla pel Dret a
l'Habitatge (2014-2018). Aquest
instrument s'aprova en un context d'emergència habitacional al que no dóna
resposta. A Catalunya, les dades judicials comptabilitzen 98.040
procediments d'execució hipotecària iniciats entre 2008 i 2013, i xifren
en 16.008 els desnonaments produïts al 2013, el 67% dels quals relacionats amb
l'impagament del lloguer. Aquests situació es veu agreujada per un mercat
privat de lloguer car i molt especulatiu, i un escàs parc d'habitatge social -
un 1% del parc - front al 18% del que disposen els països del nostre entorn
europeu. La manca d'habitatges accessibles contrasta amb l'acumulació
d'habitatge buit més gran d'Europa, 448.356 a Catalunya - un 13% del parc -.
Tot i el context descrit el Pla insisteix, en polítiques que s'han demostrat clarament insuficients. Així, en primer terme, els ajuts al pagament del lloguer continuen condicionats a la disponibilitat pressupostària. Això significa supeditar l'obligació de prevenir els desnonaments forçosos a les prioritats de l'administració en cada moment.
En segon lloc, segueixen vigents els ajuts d'emergència al pagament de quotes hipotecàries. Aquestes prestacions no suposen una solució real per a les famílies ja que no obliguen a l'entitat financera ni a millorar les condicions de la hipoteca, ni garanteixen
que no es produirà el desnonament. De fet, acaben essent nous ajuts a fons perdut a unes entitats financeres ja rescatades amb
diners públics. La
Generalitat, en tercer lloc, persisteix en l'aposta pels serveis
d'intermediació entre persones afectades per la hipoteca i entitats
financeres. De nou, Ofideute es limita a l'assessorament, descartant mesures de
pressió real sobre les entitats bancàries que permetin aconseguir solucions a
llarg termini com la dació en pagament i el lloguer social.
Finalment, l'augment del parc d'habitatge social es preveu, de nou bàsicament, a través de la nova construcció i dels incentius a l'ocupació dels habitatges buits. Una fórmula que dilata en el temps la disponibilitat d'habitatges i que suposarà construir més en un territori sobre-construït i amb excedent d'habitatges desocupats. La Generalitat renuncia, doncs, a mecanismes més contundents com ara l'obligació establerta per la Llei pel Dret a l'Habitatge de Catalunya de sancionar la desocupació permanent dels habitatges buits.
D'una altra banda, el nou Pla ignora una problemàtica punyent: la de les famílies sense ingressos. Més de 200.000 llars catalanes tenen tots els membres a l'atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés. La Generalitat, coneixedora d'aquesta realitat, no preveu solucions reals per a les persones que es veuen abocades a situacions de sensellarisme, infrahabitatge i ocupació d'habitatges. Així, continua prioritzant els ajuts dirigits a unitats familiars amb ingressos excloent les persones en major situació de vulnerabilitat.. Alhora, consagra un important retrocés en el concepte de lloguer just ja que incrementa del 20% al 30% els ingressos que les llars hauran de destinar al pagament del lloguer social. Es a dir, es redueixen les subvencions al pagament de lloguer que reben les rentes més baixes.
També resulta preocupant la manca de concreció sobre la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió o Inserció. El Pla no preveu ni el nombre d'habitatges a aconseguir, ni els criteris sota els que es gestionaran, ni que arribi a tot el territori.
Per últim cal recordar que tot i aprovar-se amb un retard de 2 anys, per a l'elaboració del Pla no s'ha comptat amb els agents socials que coneixem el problema de primera ma i hem donat solucions a una situacio dramatica que afecta a milers de families
En definitiva, el Pla sembla més preocupat per “facilitar la recuperació econòmica del sector de l'habitatge” que no pas per protegir el dret a l'habitatge de les persones afectades per la crisi. Només així s’entén que a diferència dels països del nostre entorn es fomenti amb diners públics la construcció d'habitatges en règim de propietat privada i es redueixin els terminis de protecció dels habitatges socials.
Des de la PAH considerem que el govern de la Generalitat ha optat per mesures de perfil baix que ja s'han demostrat fracassades i que signifiquen un retrocés en la garantia del dret a l'habitatge. Es perd així l'oportunitat de contrarestar el marc legal estatal configurat per una llei hipotecària injusta i anòmala i una llei de desnonaments "expréss" pel lloguer.
Estem en un moment d'emergencia habitacional que requereix mesures valentes que son ja un clamor popular. La ciutadania ha demostrat que si que es pot fer front a la situacio actual, i continuarem fent-lo, mentre les administracions publiques implementin mesures que, si ve son fruit de la pressio social, no estan a l'alçada de les circumstancies
Tot i el context descrit el Pla insisteix, en polítiques que s'han demostrat clarament insuficients. Així, en primer terme, els ajuts al pagament del lloguer continuen condicionats a la disponibilitat pressupostària. Això significa supeditar l'obligació de prevenir els desnonaments forçosos a les prioritats de l'administració en cada moment.
En segon lloc, segueixen vigents els ajuts d'emergència al pagament de quotes hipotecàries. Aquestes prestacions no suposen una solució real per a les famílies ja que no obliguen a l'entitat financera ni a millorar les condicions de la hipoteca, ni
Finalment, l'augment del parc d'habitatge social es preveu, de nou bàsicament, a través de la nova construcció i dels incentius a l'ocupació dels habitatges buits. Una fórmula que dilata en el temps la disponibilitat d'habitatges i que suposarà construir més en un territori sobre-construït i amb excedent d'habitatges desocupats. La Generalitat renuncia, doncs, a mecanismes més contundents com ara l'obligació establerta per la Llei pel Dret a l'Habitatge de Catalunya de sancionar la desocupació permanent dels habitatges buits.
D'una altra banda, el nou Pla ignora una problemàtica punyent: la de les famílies sense ingressos. Més de 200.000 llars catalanes tenen tots els membres a l'atur, de les quals 95.000 no perceben cap ingrés. La Generalitat, coneixedora d'aquesta realitat, no preveu solucions reals per a les persones que es veuen abocades a situacions de sensellarisme, infrahabitatge i ocupació d'habitatges. Així, continua prioritzant els ajuts dirigits a unitats familiars amb ingressos excloent les persones en major situació de vulnerabilitat.. Alhora, consagra un important retrocés en el concepte de lloguer just ja que incrementa del 20% al 30% els ingressos que les llars hauran de destinar al pagament del lloguer social. Es a dir, es redueixen les subvencions al pagament de lloguer que reben les rentes més baixes.
També resulta preocupant la manca de concreció sobre la Xarxa d'Habitatges d'Inclusió o Inserció. El Pla no preveu ni el nombre d'habitatges a aconseguir, ni els criteris sota els que es gestionaran, ni que arribi a tot el territori.
Per últim cal recordar que tot i aprovar-se amb un retard de 2 anys, per a l'elaboració del Pla no s'ha comptat amb els agents socials que coneixem el problema de primera ma i hem donat solucions a una situacio dramatica que afecta a milers de families
En definitiva, el Pla sembla més preocupat per “facilitar la recuperació econòmica del sector de l'habitatge” que no pas per protegir el dret a l'habitatge de les persones afectades per la crisi. Només així s’entén que a diferència dels països del nostre entorn es fomenti amb diners públics la construcció d'habitatges en règim de propietat privada i es redueixin els terminis de protecció dels habitatges socials.
Des de la PAH considerem que el govern de la Generalitat ha optat per mesures de perfil baix que ja s'han demostrat fracassades i que signifiquen un retrocés en la garantia del dret a l'habitatge. Es perd així l'oportunitat de contrarestar el marc legal estatal configurat per una llei hipotecària injusta i anòmala i una llei de desnonaments "expréss" pel lloguer.
Estem en un moment d'emergencia habitacional que requereix mesures valentes que son ja un clamor popular. La ciutadania ha demostrat que si que es pot fer front a la situacio actual, i continuarem fent-lo, mentre les administracions publiques implementin mesures que, si ve son fruit de la pressio social, no estan a l'alçada de les circumstancies
Suscribirse a:
Entradas (Atom)